Pablo Larraz, director de l’Orfeó Gracienc
Inicià els estudis musicals a Jaca (Osca), la seva ciutat natal.
A Barcelona estudià magisteri musical a la UAB i piano amb Carme Poch al Conservatori Municipal, on n’obtingué la titulació superior el 2003. El seu interès per la música vocal el portà a formar part d’alguns cors destacats, com l’Orfeó Gracienc, la Coral Cantiga i Vozes de Al Ayre Español de Saragossa. També ha col·laborat amb el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, Coro Barroco de Andalucía, Cor Francesc Valls i diferents grups de música antiga. Després d’uns anys dedicats a la docència a l’escola primària i cors infantils, accedí als estudis de direcció coral a l’ESMUC, on treballà amb Josep Vila, Johan Duijck i Xavier Puig, estudis que finalitzà el 2010. També ha cursat estudis superiors de cant històric a l’ESMUC sota la tutela de Lambert Climent.
Ha estat director del cor infantil El Virolet dels Lluïsos de Gràcia, Cor Jove del Conservatori de Girona (del qual va ser fundador), del Cor Albada de l’ACM. I el Cor de Cambra de la Diputació de Girona.
A partir de la temporada 2022-23 assumeix la direcció de l’Orfeó Català, la direcció del Cor Jove de l’Orfeó Català i de l’Escola Coral de l’Orfeó Català.
L’any 2021 va ser nomenat director de l’Orfeó Gracienc.
Com a pedagog ha col·laborat en diversos tallers de cant coral. Ha estat membre de l’equip tècnic de la CJC (Corals Joves de Catalunya) i ha format part de l’equip de professors dels cursos de direcció coral de la FCEC els darrers tres anys. Paral·lelament a la tasca com a director coral, s’ha consolidat com a tenor solista especialitzat en el repertori barroc. L’any 2014 va guanyar la Beca Bach, ha interpretat més d’una vintena de Cantates de J. S. Bach, el rol d’Evangelista de l’Oratori de Nadal del mateix compositor i diversos oratoris i obres de Händel, Carissimi i Mozart, entre altres autors.
L’Orfeó Gracienc
L’Orfeó Gracienc va ser fundat l’any 1904 pel mestre Joan Balcells, esdevenint ràpidament una gran entitat social i cultural amb activitats de muntanya, sardanes, teatre… En l’aspecte musical, en part degut al prestigi del seu fundador, a més a més d’obres populars catalanes, va presentar les principals obres corals del repertori mundial gràcies a la constant col·laboració amb els mestres Joan Lamote de Grignon, Pau Casals i les seves orquestres.
El 1934, conjuntament amb l’orquestra i al Palau de la Música Catalana, va realitzar la primera audició a Espanya de la Simfonia dels Psalms d’Igor Stravinsky, sota la direcció del mateix Stravinsky.
Després del parèntesi forçat per la guerra civil el mestre Antoni Pérez i Simó es va fer càrrec de la direcció del cor i, amb Maria Teresa Balcells i d’altres, reprèn un gran conjunt que farà la primera audició d’El Messies de Händel a Barcelona (1950), les primeres audicions a Espanya de la Passió segons Sant Joan de Bach (1952), o col·labora amb el Liceu (Parsifal de Wagner, 1961).
La Generalitat de Catalunya atorgà per les seves trajectòries la Creu de Sant Jordi a l’Orfeó Gracienc (1986) i al mestre Antoni Pérez i Simó (2003).
El mestre Poire Vallvé ha dirigit el cor des de l’any 1996 fins el 2021, treballant a capella, o amb petits conjunts instrumentals, orquestres i d’altres cors, repertori popular català, clàssic i barroc. També ha presentat repertoris més moderns i eclèctics, com jazz-folk amb Folkincats i creacions seves com La Festa, Viatge a la Mediterrània i Born 1714-2014 en col·laboració amb Manuel Forcano, Joan Monné, Oriol González i molts altres.
El 2006 va rebre Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona. L’Orfeó Gracienc forma part del Col·lectiu d’Entitats Culturals Històriques de Gràcia (G6).
A mitjan 2021, Pablo Larraz pren el relleu de la direcció, acompanyat per Laia Santanach en la direcció artística. Entre els seus objectius hi ha potenciar els diferents grups corals i l’Escola de Música de l’Orfeó Gracienc aportant una visió col·laborativa, moderna i avantguardista.
Amb Pablo Larraz l’Orfeó Gracienc ha presentat diversos repertoris incloent cançó popular catalana o composicions originals, L’arbre cançó d’Etienne Daniel adaptada al català per Poire Vallvé (amb tots els cors de l’Orfeó), cantates de J.S.Bach, la Missa de la Coronació de Mozart, el Rèquiem de Gabriel Fauré… i amb Albert Guinovart al Palau de la Música Catalana la seva Cantata “Cerdà: la força de la civilització”.
All larg del curs 24-25 l’Orfeó celebra el 120è centenari amb un concert homenatge als directors que han forjat l’esperit de l’Orfeó Gracienc al Saló del Tinell, fent un recorregut la història de l’entitat amb obres dels mateixos,